1.- Qui l'integra
El Col·legi de Notaris de Catalunya integra tots els notaris que exerceixen la professió en el seu territori. Continuador dels antics col·legis medievals, el primer dels quals fundat pel rei Joan II el 6 de maig de 1395, el Col·legi es regeix des de 1862 per la legislació notarial i representa, com a corporació de Dret públic, el Notariat català.
D’acord amb la Llei 55/1999, de 29 de desembre, que va integrar en un sol cos els notaris i els antics corredors de comerç, l’1 d’octubre de 2000 es van integrar en el Col·legi els col·legis de corredors de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
El Notariat presta una funció pública que consisteix, en essència, en garantir a la ciutadania un assessorament jurídic de proximitat en tots els camps del dret privat; redactar amb rigor jurídic i d’acord amb la voluntat comuna de les persones interessades els documents que contenen els actes i negocis jurídics de la vida civil i mercantil; autoritzar aquests documents i, per tant, dotar-los de la força probatòria, el valor executiu, la presumpció de legalitat que els atribueix la Llei i conservar els documents originals en arxius estrictament secrets, públics però d’interès privat, tot lliurant les còpies que convé. Els notaris, doncs, creen els títols de legitimació que convenen per a fer valer els drets i llibertats civils en actes tan propers a les necessitats quotidianes com l’adquisició d’un habitatge, la redacció del testament i d’altres actes de darrera voluntat, la regulació d’organismes tutelars, l’atorgament d’apoderaments i d’altres.
Els notaris, que formen part d’un cos únic estatal adscrit al Ministeri de Justícia, s’organitzen lliurement de manera professional sense cap dependència jeràrquica, tot i que sota el control i la inspecció del Col·legi de Notaris i de la Direcció General dels Registres i del Notariat.
L’accés a aquest cos té lloc mitjançant una oposició rigorosa, néta i independent, que garanteix una preparació jurídica de gran qualitat, adequada a les funcions que corresponen als notaris. La remuneració per aranzel, que fixa el Govern, garanteix, d’altra banda, la independència funcional i la responsabilitat personal dels notaris per la feina que fan.
2.- Les notaries de Catalunya
El Col·legi de Catalunya, amb 557 notaries demarcades, és el més gran dels col·legis notarials d’Espanya i, segons els anys, el que més documentació genera: així, l’any 2004, a Catalunya
es van autoritzar 1.320.000 instruments públics i
es van intervenir 605.000 pòlisses.
De les 557 notaries catalanes,
144 són a la ciutat de Barcelona,
242 a la resta poblacions de les comarques de Barcelona,
72 a les de Tarragona,
65 a les de Girona i
37 a les de Lleida.
Del total de notaries catalanes,
148 són de poblacions de menys de 18.000 (classe 3ª),
153 de poblacions d’entre els 18.000 i els 75.000 habitants (classe 2ª) i
256 són de ciutats de més de 75.000 habitants (classe 1ª).
A cada cap de comarca un dels notaris és responsable de l’arxiu de Districte, que a la ciutat de Barcelona assumeix el mateix Col·legi. El Notariat és, doncs, una institució molt propera als ciutadans.
3.- Funcions i òrgans de govern del Col·legi
D’acord amb la legislació vigent, el Col·legi té per funcions més destacades les de,
Ordenar l’activitat professional dels notaris vetllant pel correcte exercici de la funció notarial i duent a terme la inspecció ordinària de les notaries.
Representar la professió notarial davant de les Administracions, Institucions, Tribunals i, en general, entitats i particulars.
El Col·legi és governat per la Junta General, formada per la totalitat dels notaris en actiu a Catalunya, la Junta Directiva, elegida per sufragi directe en llistes obertes cada tres anys, i el Degà, elegit igualment de manera directa.
La Junta Directiva és auxiliada, sobre el territori, per un Delegat de Districte proposat pels notaris de cada comarca.
4.- El Notariat i el país
El Notariat gaudeix, gràcies al seu tarannà, d’un prestigi social i un arrelament remarcables adquirit d’una manera continuada mitjançant la redacció rigorosa dels documents i l’assessorament imparcial que els notaris presten cada dia a la ciutadania en el lloc i en el moment clau en què s’atorguen els actes i negocis jurídics de major transcendència personal i patrimonial.
Aquest arrelament s’ha fet palès d’una manera especial a Catalunya, on la societat civil té un gran dinamisme i vitalitat i on el Notariat ha contribuït d’una manera decisiva a la conservació i a l’evolució autònoma del dret privat: des del segle XIII i XIV en què per mitjà de la pràctica notarial s’introduí el Dret Romà i es creà el Dret marítim més ric de la Mediterrània, fins al segle XX, en què la participació del notaris en l’elaboració de la Compilació de 1960 o en el procés de renovació del Dret civil iniciat el 1984 i que està culminant en la redacció del Codi Civil de Catalunya ha estat rellevant i significativa, passant pels períodes en què el país ha estat mancat d’institucions legislatives pròpies i el Notariat ha adaptat a la realitat canviant de cada moment les lleis antigues.
D’altra banda, fins ben entrat el segle XIX, el Notariat català va mantenir viu l’ús de la llengua catalana en la documentació jurídica juntament amb el llatí i, a partir del segle XVIII, del castellà. I ara contribueix a recuperar-la d’acord amb la voluntat dels atorgants.
Finalment, els notaris han tingut sovint una intervenció rellevant en la vida pública catalana, sobretot en l’àmbit jurídic, però també en el polític, en l’econòmic i en el cultural. En aquest sentit, n’hi ha prou amb remarcar les personalitats de Félix M Falguera, Antoni Par, Ramon Faus Esteve, Enric Gabarró, Raimon Noguera, Lluís Figa Faura, Josep M. Puig Salellas o Lluís Roca-Sastre Muncunill, tots ells exdegans.
5.- La realitat d’avui
Avui, el Col·legi de Notaris, com també el Notariat, és una institució moderna i oberta a tots els canvis sociològics, institucionals, jurídics i tecnològics del canvi de segle. Així, els notaris
han volgut adaptar-se a les noves necessitats de la contractació actual i fer-se garants dels drets dels consumidors i del més estricte compliment de la legalitat, tant en la contractació bancària com en les vendes empresarials d’habitatges;
s’han integrat de bon grat en la nova estructura territorial del poder que resulta de l’Estat de les autonomies, col·laborant lleialment amb la Generalitat de Catalunya en tots els camps en què han estat requerits;
s’han habituat als canvis legislatius constants en matèria civil, mercantil o fiscal en benefici de la seguretat en el tràfic jurídic i l’agilitat de les transaccions empresarials i
s’han sumat a l’ús de les noves tecnologies en la professió, no només amb una informatització avançada de les oficines notarials, sinó també per mitjà de l’ús de la signatura electrònica i els mitjans telemàtics per a facilitar a la ciutadania i a les administracions públiques el compliment de la multiplicitat de tràmits i d’obligacions administratives i fiscals que exigeix la legislació vigent,
tot plegat sense oblidar una atenció especial vers les situacions de les persones més necessitades de tutela i atenció jurídica, com són, entre d’altres, les persones discapacitades i en situacions de vulnerabilitat o dependència.
6.- La seu i els serveis del Col·legi
El Col·legi de Notaris de Catalunya té la seva seu al carrer del Notariat número 4, de Barcelona, situat vora la Rambla, en el barri del Raval, vora les Facultats d’Història de la UB i de Ciències de la Comunicació de la URL, de l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i d’altres institucions culturals. L’edifici, construït l’any 1882, va ser ampliat el 1929 i àmpliament reformat el 1992.
Els serveis més rellevants que ofereix al públic són,
el de les legalitzacions i postil·les dels documents notarials autoritzats a Catalunya que han de produir efectes en països estrangers, unes 50.000 cada any, i
el d’expedició de les còpies dels documents autoritzats per notaris de la ciutat de Barcelona que tenen més de 25 anys d’antiguitat, unes 4.000 cada any (Les còpies dels documents autoritzats per notaris d’altres localitats es lliuren actualment per part dels notaris arxivers de cada districte notarial).
A més, el Col·legi assumeix l’organització i la gestió de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, el segon arxiu notarial d’Europa pel que fa a l’antiguitat i al nombre de protocols conservats i a la continuïtat de les seves sèries, que la Llei d’arxius catalana de 2001 reconeix com a integrant del sistema arxivístic català. L’arxiu atén diàriament nombrosos investigadors.
Pel que fa als protocols històrics de fora de Barcelona, des de 1980 el Col·legi col·labora amb la Generalitat de Catalunya dipositant-los en els Arxius Històrics Comarcals, gestionats pel Departament de Cultura d’acord amb la Llei d’Arxius.
7.- La promoció de l’estudi del Dret i de la història
En el marc de la seva activitat cultural, el Col·legi edita dues revistes. Una, de periodicitat anual, és Estudis històrics i arxius de protocols que, amb el suport de la Fundació Noguera, publica estudis d’història del dret, de l’art, de l’economia i dels costums realitzat sobre la base de la documentació notarial. L’altra, La notaria, de publicitat mensual, és la revista jurídica més antiga d’Espanya i publica articles, estudis, ressenyes i legislació d’interès per a l’exercici de la funció notarial.
Encara en aquest mateix àmbit de la formació jurídica continuada, el Col·legi, per mitjà de l’anomenada Comissió de Cultura, organitza periòdicament jornades d’estudi i de debat, conferències i sessions internes de treball sobre temes d’actualitat i d’interès. També col·labora amb les universitats catalanes en l’organització de cursos de postgrau, com són el de Dret urbanístic, de la Universitat Pompeu Fabra, o el de Dret privat i documentació, de la Universitat Internacional de Catalunya. Igualment, col·labora amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona en els pràcticum externs per a estudiants en pràctiques, amb la Universitat de Girona a la qual dóna suport per a la organització de les Jornades de Dret Civil Català a Tossa, i amb la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona amb la qual coorganitza els Congressos de Dret Civil Català de Tarragona.
El Col·legi compta amb una biblioteca jurídica especialitzada en les matèries de dret notarial, civil, mercantil i hipotecari per a ús dels notaris, però oberta, també, al públic especialitzat que ho sol·licita.
